343

He passat per casa teva
per si em trobava,
des que vaig caure de la teva butxaca
aquell dia a les roques
que no se on soc.
Com de costum no hi era,
el teu alè encara és massa fort
per ni tan sols aconseguir endevinar
quin batec em pertany.
Assegut a sobre la perla,
esperant una onada que em portés
vora els teus peus,
descobrir la escalfor d´esborrades petjades
marcant-me el camí.
Amb cada cara una sospita
i amb cada cara una altre decepció,
el carrer s´omplí de decepcions
aquesta vesprada.
Encomanat de tu,
tractant de sortir
d´allà on em van treure.